Yahoo France Recherche Web

Résultats de recherche

  1. www.tnc.cat › es › animaÀnima

    És l’acció de desitjar la que construeix la nostra ànima. Ànima és un crit a la llibertat creativa i individual de les dones en forma de musical.

  2. Es creu, en general, que està constituïda per la consciència i la personalitat de l'ésser, i pot ser sinònim d' esperit, de ment o d'un mateix. [1] A la teologia, l'ànima sovint es creu que viu en la persona després de la mort, i algunes religions postulen que Déu crea ànimes.

  3. Il y a 22 heures · El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) está a punto de abrir su nueva temporada con una propuesta muy original: Ànima, un musical en catalán que promete ser el gran evento teatral del año. El espectáculo se estrenará el 26 de septiembre y estará en cartel hasta el 27 de octubre en la Sala Gran del TNC, de la mano de un elenco, una ...

  4. Persona que té els mateixos sentiments, les mateixes afeccions, etc., que una altra: ha trobat una ànima germana que també sent passió pels escarabats. Persona o cosa que és la part essencial d'una cosa, que li dona vida, vigor, força, etc.: la directora era l'ànima de l'escola.

  5. Preu: 19,00 euros. Coberta descarregable. Quan en Wahhch Debch descobreix la seva dona assassinada, es queda paralitzat fins que, esperonat per l’abisme que s'ha obert a la seva memòria, es llança cap a una irracional cacera de l’home seguint l’olor sagrada, mil·lenària i animal de la sang vessada.

  6. ànima germana Persona que té uns mateixos sentiments, unes mateixes afeccions, etc., que una altra. Part moral i emocional de l’home (en contraposició a la part intel·lectiva). per extensió Sentiment. És una persona sense ànima. ànima de càntir Persona curta d’enteniment i pusil·lànime.

  7. www.enciclopedia.cat › gran-enciclopedia-catalanaànima | enciclopedia.cat

    Lànima no és una entitat aliena al cos, però tampoc simplement el principi de la vida. Pel seu origen diví, la finalitat de lànima és la contemplació i la unió amb l’U, però pel fet d’estar en un cos pot limitar-se a la matèria. El seu destí depèn que s’orienti cap a l’un o cap a l’altre.